Abans de sortir de casa
he dit al meu fill:
aquest vespre
el pare se’n va
a la Segona Secció d’Artilleria de l’Escola d’Enginyers
a parlar de poesia amb un grup d’estudiants
que aprenen a fer míssils.
Has de ser bon nen
I quedar-te a casa
Esperant que torni la mare.
Aquest vespre
Així que he marxat,
Els pensaments del meu fill
Estaven confosos
No podia entendre
Com podia ser
Que al seu pare
Que només sap que parlar de poesia
Se li permeti fer classe a gent que dissenya míssils.
Els míssils són una cosa bestial
I la poesia és allò de “davant del llit hi brilla la lluna”
Tres hores més tard
Quan he tornat a casa,
La dona ja hi era
I el meu fill encara no dormia
M’ha preguntat si havia vist míssils
Li he dit que no,
que he vist els diners i punt.
Li he allargat el sobre
que m’havia donat el coronel
Ell ha comptat els diners que hi havia
I llavors m’ha dit:
Pare, la pròxima vegada
Has d’anar a parlar als que fan míssils nuclears
Que segur que et pagaran més.
Yi Sha 伊沙
Traduït del xinès mandarí per Manel Ollé
tancar finestra |