1.  Potser has llegit algun cop un fragment de la Bíblia o l’has escoltat durant alguna cerimònia religiosa. Has sentit mai l’expressió “la casta Susanna”? Coneixes la història de Susanna que apareix al Llibre de Daniel? Ara la pots llegir clicant aquí.

2.  Quins sentiments t’han desvetllat els dos ancians jutges que acusen falsament Susanna? Com valores l’actuació de Susanna i els motius que la porten a adoptar la seva decisió? Si en aquesta narració no hi hagués cap al·lusió a Déu ni cap intervenció divina, ¿no creus que se sustenta en un esquema idèntic al de moltes narracions policíaques contemporànies: el desig de l’antagonista d’obtenir un bé que no és seu, el ressentiment en no poder-lo assolir, l’ànsia de venjança a través d’una acusació falsa que condemna un innocent  i, finalment, la intervenció de l’heroi que restitueix la veritat mitjançant un hàbil interrogatori que evidencia les contradiccions dels testimonis? Escriu una adaptació contemporània d’aquesta història en forma de conte policíac.

3.  Els 15 primers versos del poema són essencialment un retrat, primer dels dos vells i, després, de la noia. Com ja saps, la  modalització és l’expressió de la subjectivitat en un text i la modalització apreciativa, o subjectiva, és la que expressa la valoració que fa l'emissor d'allò que diu. Doncs bé, només examinant els adjectius utilitzats per descriure els dos ancians, ¿quina valoració creus que se’n desprèn? De la mateixa manera, ¿què comporta emprar el substantiu “grapa” (v. 11) en lloc de “mà”? Com expliques la utilització de components sexuals en aquesta comparació: “els dits gruixuts / com petits fal·lus”.

4.  Els versos de 16 al 19 s’acosten més a l’etopeia (descripció del caràcter o els costums d'un personatge): s’hi fa una petita descripció del caràcter de la noia. La Susanna del quadre li sembla al jo poètic una noia “bleda”, indolent, que no arriba ni a copsar la intenció dels homes que l’assetgen. Comparteixes aquesta opinió? Escriu la teva pròpia etopeia. Contrasta-la, després, amb la que hagin escrit els companys.

5.  Als versos 20 i 21 -“El que és quasi com jo (al temps de Rubens / ja em tocaria la vellesa)”-, l’enunciador (jo) torna a inscriure’s en el poema com ja havia fet en el vers 5 –“no sembla / gaire més gran que jo”-  per comparar-se amb un dels dos ancians. Saps per què afirma que a l’època de Rubens ja seria un vell? Recordes la definició d'esperança de vida? Al segle XVII, a països com Holanda no arribava a 40 anys. Busca quina és actualment l’esperança de vida a Espanya i a Estats Units (a què creus que es deu la diferència?) i compara-les amb la de països com Kenya o Angola.

6.  Què sent que comparteix el jo poètic amb l’ancià del quadre que “no sembla gaire més gran” que ell? En el cas del jo poètic, ¿en què s’ha convertit el gest de tocar “les carns” d’una noia”? Explica els darrers tres versos i la metàfora que contenen.

7.  Busca informació sobre tres pintors catalans contemporanis: Xavier Serra de Rivera i els dos germans Santilari. En el quadres “Dona llegint” (*) i “La son” (**) apareixen dues dones joves nues. Enumera tot allò que consideres que diferencia els retrats d’aquestes dues noies del retrat d’aquella Susanna pintat fa quasi quatre-cents anys. Pensa en l’evolució del cànon de bellesa femenina, en l’actitud de les noies retratades, en la tècnica emprada pel pintor, en l’entorn on hi ha el personatge... i redacta la teva opinió sobre el cànon. Feu un debat tota la classe, a partir del que hagueu escrit.

(*) Xavier Serra de Rivera: Dona Llegint.

(**) Josep Santilari: La son.