|
1. Llegeix amb atenció aquest poema amazic i, per parelles, comenteu-ne el significat.
2. El poema no és només amorós sinó eròtic. Subratlla les imatges que creus que es refereixen al sexe. Quines metàfores t’han cridat més l’atenció? Compartiu, en petit grup, les vostres “troballes eròtiques”.
3. Com es queda la persona que “s’enfila a la palmera”? Resumeix, amb les teves paraules, les sensacions que experimenta. Compareu desprès el vostres escrits.
4. Saps el que és una “rella”? I què vol dir “abillat”? Busca les paraules al diccionari.
5. El poema diu “m’hi fonc com la mantega”. Què més es pot fondre, a part de la mantega? Que cada grup busqui un element i anoti en quines circumstàncies es fon.
6. On hi ha palmeres? El poeta Salem Zenia és amazic. Els amazics són més de 20 milions de persones repartides entre el Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, Mauritània, Egipte, Mali, Níger... Tamazgha es considera el país dels imazighan i va des de les illes Canàries i l'oceà Atlàntic fins als límits occidentals d'Egipte, i de la Mediterrània fins als rius Senegal i Níger. En aquest web pots llegir-ne una mica més i aquí pots veure un mapa de Àfrica.
7. Busca informació en aquests webs, 1 i 2, i a veure si trobes algun paisatge amb palmeres.
8. Quina música posaries a aquest poema? Clica sobre els enllaços que tens a continuació. Després, compareu entre tots la vostra tria i els vostres arguments.
9. Aquí pots veure un vídeo musical del grup La Flema d’una cançó en català que es diu “sense terra” que parla d’un paisatge amazic. Compara-la amb el poema:
Brama el cel, brama la vida,
Paisatge amazic de la Cabília.
Plora el tren, plora el viatge
als pobles cremats del Kurdistan.
Obre escletxes des de punts de mira.
Pedres i morts a Palestina.
Crida el desert, crida la calma
sota les tendes del Sàhara
Derrota cultures, derrota persones,
Màgia arrasada de l’Amazones
Sense terra, sembren el somni
Sense terra, seguen la fam.
Omplen els mars llàgrimes i rostres.
Mares i àvies a Buenos Aires.
Pres federal, pres de l'espera,
pres del sistema: Abu-Jamal.
Camina i no descansa la veu dels sense terra.
camina i no descansa la veu del nostre món
Camina i no descansa i sembra l’esperança,
i avança, avança, que la por no descansa
Camina la impotència, camina la il·lusió,
rumb a la terra, rumb al mar.
Camina l'esperança, camina sense por.
en tots els passos dels meus anys.
Camina la impotència, camina la il·lusió,
terra endins, mar enllà,
Camina l'esperança, camina sense por.
Crema el cel, crema la vida
Àfrica negra: fam i SIDA.
Moren infants, moren amb tu.
Rio, Bagdad, Johannesburg.
Tomba nacions, mil formes de viure.
Presons de pobles, presons de somriures.
Combat poders, vertaders culpables.
Tòquio, Brussel·les, Washington, Moscú.
|