1. En parelles, resumiu cada vers i expliqueu-ne el significat.

2. També en parelles, afegiu signes de puntuació al poema, a fi de facilitar-ne la comprensió.
El títol d’aquest poema, que ha esdevingut el nom de l’obra del llibre, fa referència a la foscor. En relació amb les tenebres, els negres racons de l’ànima humana semblen ser evocats en una de les respostes amb què el mateix Salah Stétié va contestar una entrevista escrita al diari L’Orient Littéraire per Rita Bassil el-Ramy, el mes d’octubre de l’any 2006 (« Salah Stétié: “Le Liban est un mystère” »). A continuació, se’n pot llegir un fragment traduït: El llenguatge s’aixopluga en la realitat i la modifica per tal de fer-li brollar la pròpia possibilitat de llum, de la mateixa manera que les coses s’esculpeixen i llur presència s’il·lumina amb el sol. El llenguatge és allò que fai brillar l’interior de les coses. Si no hi ha un encreuament de l’opacitat, no hi ha triomf de llum, tret que la claror sigui falsa o aliena. No es tracta d’una conquesta fàcil. Per tal raó, endemés, la poesia és debades perillosa; costeja els abismes. (Traducció: Marta Mitjans). [Per a més informació, vegeu l’article sencer, en la seva versió original: https://www.lorientlitteraire.com/article_details.php?cid=6&nid=5122 (data de consulta: 15.02.2024)]

3. Creieu que hi ha, en aquesta declaració, una explicació quant a la vivència del llenguatge? Com interpreta el poeta el llenguatge, en termes metafòrics? Podria ser motor d’una dialèctica entre la llum de la inspiració i la part més fosca, el dolor vital? Argumenteu les vostres respostes, tot recolzant-vos en el text citat i traduït i en les sensacions que s’hagin desprès de la vostra lectura.

4. Heu sentit parlar de la francofonia? Busqueu-ne informació, si cal. En aquest enllaç trobareu algunes definicions que us menaran a la comprensió del mateix terme: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francofonia (data de consulta: 15.02.2024). El poeta, nascut al Líban, escriu en francès al llarg de la seva vida, tot i que la seva llengua materna és l’àrab. Es pot parlar d’un autor francòfon? Busqueu informació sobre la situació sociolingüística del Líban, si s’escau.

5. Salah Stétié va conviure entre dos universos: Orient i Occident. Aquesta doble cultura li va permetre el coneixement de més d’un idioma i de més d’un prisma religiós des d’on enfocar el tram vital, així com li va permetre d’adquirir aprenentatges que va reflectir en la seva dedicació diplomàtica. La seva visió controvertida d’alguns conceptes s’esdevé, en efecte, per la convivència dels mons de què va formar part. Particularment, interpretarà el Líban com un escenari d’incertesa. A la sisena estrofa del poema “Presque nuit” (v.4), s’hi podria evocar el seu país natal. Llegiu-ne el fragment següent: “En aquest país on la veritat no existeix si no trontolla”. Què pot significar aquest vers? Quina relació literal o metafòrica té amb les circumstàncies del Líban, tan arrelades a la consciència i memòria del poeta? Busqueu informació sobre el país, abans de respondre aquesta pregunta, si cal.

6. Llegiu la primera estrofa d’aquest poema. Què simbolitzen les papallones en la cultura oriental? Tenen alguna relació amb l’existència? A l’edició de l’obra, les il·lustracions de Claude Bellegarde estan vinculades al missatge del poema de Salah Stétié. Visualitzeu aquest vídeo, si és necessari, a fi de tenir més eines per a la vostra resposta: https://www.youtube.com/watch?v=AwftFj6ikoM (data de consulta: 15.02.2024)

7. A la segona estrofa del poema, l’aranya i la barca són dos elements importants. Encara que no n’entengueu la simbologia, podríeu dir a què us transporten? Quina relació podrien tenir amb el trencament i el silenci?

8. Fixeu-vos en la papallona com a motiu central del tercer i quart vers. Amb qui són comparades, quan el desig les desabriga? Són cofres on s’amaga alguna veritat?

9. Què és la grisalla? Quin significat metafòric pot tenir a la cinquena estrofa del poema traduït (v.3)?

10. Aquest poema comporta una àgil comprensió lectora i interpretativa? Per què? Fixeu-vos en els múltiples missatges (encara que no els entengueu) i en la falta de puntuació dels versos. Creieu que aquests elements condicionen una lectura difícil?

11. Busqueu informació sobre el lligam entre Yves Bonnefoy, de qui s’ha treballat el poema “De natura rerum” en aquest mateix itinerari i Salah Stétié.