No pas tots els matins,

ni que sigui diumenge,

podem obrir-nos a la vida,

saber tot d'una que no és tan sols

frustració, treball, sinó llis trampolí

des d'on, erecte, salta el cos i cau

en la piscina oblonga

d'on sembla que no pugui sortir mai.

En surt, però, somrient,

regalimant, lluminós,

i s'abandona a prendre el sol.