Que tristes són les coses
quan cau la pluja a mitja tarda,
i quina paorosa tristor
     en els homes
perquè desfilen infants i dones esmorteïts
sobre un fons, molt dolç, de siena pàl·lid.
Quina tristor i quins tristos homes
si ve el ferro, i la vida i la mort
s'encavalquen lluint llur goig,
si ve el terror, i la vida i la mort
que regalima per les teulades
i els joncs i els vidres
     i el terra de les cases.
Que tristes i llunyanes són les coses
si la collita és morta, buida la casa
i han fugit les dones als camps
o s'han venut als enemics
     que paguen dòlars.
Que tristes són les coses, i els homes,
que trista la pluja desfullant els arbres,
que resignada és la mort, a viure.