4. Casablanca

     Homenatge a Humphrey Bogart
                            i Ingrid Bergman

La boira, el marit, l'avió: quina triple llunyania
     interposada!
Sóc un home sol altra vegada.
Ella se n'ha anat.

Tornar a l'esmòquing blanc, al club nocturn,
a la mirada freda i a l'aire taciturn:
quina altra cosa em queda?
I tractar d'ocultar bé l'enamorat
que des de fa tants anys habita en mi
-ho saben bé el whisky i la ginebra.

I seguir,
fer-me fort i desdenyós per resistir
molts més anys aquest exili de la meva sola pàtria,
l'amor d'ella.

Tornaràs, oh pianista, altra vegada,
una nit de bona estrella,
a tocar-me la cançó que n'anuncia l'arribada?
Serà tard, ja massa tard:
els marits es fan eterns i les dones es fan velles
i els enamorats quedem en un món estrany i a part
-que cruel, el paradís!-
on un bes és sols un bes i només queda París.