Quins temps són aquests en què
 Parlar d'arbres és gairebé un crim
 Perquè implica no dir res de tants delictes!

 BERTOLT BRECHT, Poemes de Svendborg (1939)

 *

 Una fulla, sense arbre,
 per a Bertolt Brecht:

 Quins temps són aquests
 en què parlar
 és gairebé un crim,
 perquè implica
 tantes coses dites?

PAUL CELAN, La part de la neu (llibre pòstum, 1971)

*

(ara i aquí, amb l'auditori que ens escolta,
després de paul celan i bertolt brecht)

quins temps són aquests
en què el crim
torna a tenir forma d'arbre
i en què la fulla que diu l'ombra
és apunyalada amb un poema
per tanta veritat que ha dit?