Quan es giten de nit, ja fatigades,
les ciutats fan pudor a gasolina.
Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen
sota llençols de greix la pell ferida.

Les ciutats tanmateix no dormen. Callen
i esperen amb espant l'aspra embranzida
de cotxes, camions, crits i sabates,
que serà com el gall que obri el nou dia.

Les ciutats estan tristes i gastades,
farcides de soroll, de brutícia.
Són enormes taüts plens de fantasmes
sense cel, ni capvespre, ni migdia.