Sortiu de dol cap a l’horta
que dins el pou de l’Alzina
la vídua Mas, Francina,
anit l’han trobada morta.
Escoltau-me i ho sabreu,
d’ella no ho hauríeu dit
fins que han trobat per escrit:
«Dins el pou em trobareu».
Morta era dins la cisterna,
la dona, nada a la vila,
bona, plaent i tranquil·la,
era nostra, no era externa!
I ho duran dins la consciència
mal que els hàgim de matar.
Algun dia se sabrà:
cranc no hi ha que el poble venci!
Era cosina d’en Pit,
son pare del nostre alcalde,
i ara aquest bordarro malda
per poder dormir de nit.
Es veu que tenia un tros
allà devers Son Bonada;
no feia una quarterada,
quatre ametllers, no era gros.
L’era heretat de sa mare,
morta aprés de gran turment
per mal d’un tumor dolent
l’any que va morir son pare.
I en tenir el seu home mort
va dir: «Me’n vaig fora vila
i faré vida tranquil·la»,
però li va sortir tort
perquè el fill de la florista,
que és el qui dóna els permisos,
va veure bitllets ben llisos,
gran fill de puta, l’artista!
«No és terreny edificable»,
li entima l’ajuntament
mirant-se el compte corrent...
Fan la vida inhabitable!
I no li daren llicència
per fer-se un casetonet
en aquell lloc tan estret,
a la dona d’en Fulgenci.
Passades unes mesades
el fill d’en Pit s’hi presenta,
li diu: «Us faré contenta»,
i amb unes bones xerrades,
«veneu vostre tros al poble
i veureu molts de diners.
Just és signar tres papers
davant un notari noble».
«És que jo no vull signar,
vull viure-hi fins que m’hi mori
i quan jo seré a la glòria
la nebodeta el tindrà».
«Aquella, el que farà
serà deixar passar els anys
i el vendrà als alemanys
així que els bitllets veurà».
I tan gros li va anar fent,
aquell porc de mercader,
que el vint-i-tres de febrer
al notari hi manca gent.
Li donaren cinc milions,
i d’euros no, de pessetes.
Va sortir amb les llagrimetes
que li queien dels ullons.
I, dilluns, xerrant a plaça
va saber per n’Esternut
que el tros l’havien venut
a dos alemanys de raça.
Bon negoci els va sortir
amb els comptes ben rodons:
més de cinquanta milions.
Molts n’hi hagué per repartir.
I els donaren la llicència
i hi van poder edificar,
talment el que van negar
a la dona d’en Fulgenci.
Ahir va anar a ca les monges
i els va donar un milió.
Va sortir pel portelló
amb un saquet de taronges.
Després va tocar la porta
de la seva nebodeta.
La va confitar amb pesseta
i al capvespre ja era morta.
Quatre eren que la portaven
a la seva sepultura.
Era cosa de tristura,
al batlle el condol li daren.
|