Un dia et despertes i,
malgrat tot és al mateix lloc,
saps que ha canviat alguna cosa.
Les cames ja no et guimben
per baixar-te del llit
i vas arrossengant-te fins al bany,
on et rentes la cara i
t’evites la mirada
injusta del mirall.
Però una força oculta
t’estira el coll avant
i alces la barbeta
i algú que se t’assembla
comença a parlar clar:
- T’ha sortit un pèl que no tenies
a la piga que et penja de la boca.
- I també pell de mandarina
a la part més fina del braç.
Fer-se gran deu ser això:
acceptar que de la Blancaneus
només conserves el menjar pomes
i adormir-te pels racons.
A partir d’ara,
quan la madrastra pregunti
al mirallet, mirallet màgic
qui és de totes la més bella,
ja no haurà de patir tant.