Quan les nostres idees, i les nostres vides,
eren polímers del nostre temps.
Quan en la paraula Amor hi havia tot el desig
i tenia fluorescència la nostra mirada.

Quin dissolvent va caure fet de silenci,
d'interrogants sense resposta,
que ha fet cromatografia de nosaltres?

Ara som dues molècules separades en el paper,
com taques de tinta de diferent color
que han sortit de l'amor
arrossegades per un dissolvent
que el dilueix fins a l'oblit.