Sola consones, sí, vocal tiranitzada;
Fat sense futur, no, pel sol consol consones.
Cru condol del perquè, bullit en la tonada;
Cruspit per l'absolut, muda vocal d'icones.

Aspirada del tot, tot essent estadística,
Hac!, primera en no res, res no defuig l'origen,
Perquè l'hàlit hi és, amb consonant erística.
O: oh! ¿Ho ets, hiatus? Oh hialí lisigen!

Lletra muda, per què? Te n'exclous sense pompa;
De la veu brandaràs tot el so amb la trompa;
Sorda talment una essa, seràs l'antepenúltima.

Dels vessants impossibles, assenyalar-ne el nombre.
Esses alveolars, assots, sot de pesombre.
Hissada la penúltima, sonarà baixa l'última.