Veig uns grans magatzems. T'agraden. M'atordeixen.
¿Vols que anem a mirar? És només un moment.
Te me'n vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exèrcit foll. I dones m'oprimeixen.
T'he perdut. L'he trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi és. ¿Peces interiors?
L'enfolleix remenar munts de sostenidors.
S'ha pintat a la mà colors, com els salvatges.
I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te me'n vas. Adust, jo em faig l'ofès.
I segueixo tossut en la meva escomesa.
Ja està bé, jo em dic, talment una fanàtica…
T'enlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automàtiques se t'enduen estàtica.
|