Ni sé on sóc.

       Quan es fa fosc

       passejo sol

       per la ciutat.

       Estic citat

       amb qualsevol,

       amb mi mateix,

       amb no ningú

       arreu arreu.

Amb poca llum beuen vermut anònim

a un pas de la vorera i parlen de futbol.

Més tard, sobre el taulell, ompliran quinieles

a caprici, o després

d’haver llegit amb cura el que porta el diari.

Potser guanyarà el Barça

a brams des del cor verd de l’embut de ciment

on el tabac fumeja. I tot no és tan trist

ni es pensa tant

en justícies i enveges.

Amb poca llum beuen vermut anònim

i amb llum lletosa, a les sis del matí,

un gotet de barreja que deixondeix les dents.

S’alcen el coll, que l’hora és fresca, 

i passen els tramvies, més menuts per les places desertes.

Al Born ja estan venent, i comencen les fàbriques

a bategar de nou.