¿RECORDES els serafins d’aquell fresc romànic que vam estar contemplant a la sala del Mestre de Pedret? Ens miraven de front, les mans esteses com si es neguessin a morir sota els efectes d’una despigmentació que els anava esborrant del regne de la llum. Ells, símbols d’un amor –hosanna, hosanna, hosanna- que s’escrostona i salta amb el pas del temps. Em vas buidar la vida d’àngels i em vas deixar la clarividència dolorosa del record: tot d’ulls que se m’escampen per les ales, i no volen dormir, i et pensen, i et saben, i no et saben.