parla’m encara i més
maria-mercè marçal
mira’m encara i més.
que el temps és un cristall
entre nosaltres d’arestes fosques.
que el dia és un bassal
on la llum frisa.
mira’m encara i més
i si els ulls no troben l’espai
que els emmiralla,
i si els ulls es perden,
mira’m encara i sempre,
que la llum traça cercles
i l’ombra és un avenc.
mira’m ara encara i sempre.
que res no trenque la pell
d’aquest crepuscle que ens torna
una vegada i mil vegades mil
el corrent marí d’aquesta onada.
mira’m una vegada més.
|