| Posaria el teu nom al bell mig de la casa,
l'encendria
com
un
foc,
com uns feixos de sarments i de pinassa.
Encendria el teu nom,
l'encendria
com
un
foc,
com
el
foc
de
coure
el
pa.
Vetllaria
en
silenci
al
seu
voltant.
I,
de
sobte,
ballaria
al
seu voltant,
nu,
pelut
i
fascinat,
una
dansa
indesxifrable,
un
fosc
ball
al·lucinat
d'un
prestigi
aborigen
o
rupestre
com aquells que trobava en les coves
Porcar.
|