Retornes pel camí amable dels salzes
i es fan arrera tots els dols.
A cada passa una engruna de tu
mossega amb insistència el fons del cor
fins desfilar el cabdell de la tendresa.

       Encara no fa res
que el teu gest nou despengi d'antics claus
els signes apresos a força de llegir
horitzons de l'ocàs. Reinventar
cada paraula, cada silenci, cada
passeig brumós vora les llotges és inútil:
portes promeses noves i jo ho sé
-potser per tot això m'ha estat més fàcil
de traginar el bagatge de l'enyor-,
però puc dir-te cor fidel.

       Ens abraçam al port. Volgudament
ignoram la mudança. A les mans
l'espasa de desembre ens dóna alè
per eixarmar camins, nous viaranys.