A despit de la mort, ets meva encara.

Sempre el teu somni viu en mi.

L'ampla distància no separa

el cel de l'aigua on ve a dormir.

La forma pura amb sa llisor nevada

i entre els xiprers el mirar verd

passen el temps com la flauta encantada

i cristal·lina del desert.

Amiga, ets meva encara per la pena,

tu que m'hauràs volgut deixar

massa daurat i tendre el nom, Elena,

i a mon front la carícia de la mà.