Em declaro vençut. Els anys que em resten

els malviuré somort. Cada matí

esfullaré una rosa –la mateixa–

i amb tinta evanescent escriuré un vers

decadent i enyorós a cada pètal.

Us llego la meva ombra en testament:

és el que tinc més perdurable i sòlid,

i els quatre pams de món sense neguit

que invento cada dia amb la mirada.

Quan em mori caveu un clot profund

i enterreu-me dempeus cara a migdia,

que el sol, quan  surt, m’encengui el fons dels ulls.

Així la gent que em vegi exclamarà:

—Mireu un mort amb la mirada viva.