A Gérard Labrunie

Estranya guerra
la d'aquell que batalla solitari,
sense exèrcit ni amic, sense recer.
I en alta nit, cansat, de fosques ebri,
amb la mateixa cura
vigila l'estelada i l'adversari,
les ombres i la son;
i sent, rera l'espès fullatge, dèbil,
l'aspra remor de l'aigua repetint:
"No venceràs... tot és efímer
deliri que t'amara, cega follia..."
I entre les negres branques,
on el rou reblaneix
la sang resseca dels que han mort,
escolta el vent, missatger exacte:
"Mai no coneixeràs derrota
ni glòria ni fi."