Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil·la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil·la.
--Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.
|