Tots sabíem on era la paret, però ignoràvem què hi havia darrere.
J.V. Foix. Tocant a mà.
Les claus a l’aire
obren panys de silenci:
al calaix torno.
Desada dormo
si és la llum que em pensa:
éssera cel·la.
*
Cel a la cel·la
si és que el nombre és aire:
el signe el pensa.
Traç de silenci
si és que hi veig quan dormo:
és clar que torno.
*
Si irreal torno,
omegues a la cel·la:
amb Foix m’adormo.
Brogit a l’aire:
si fretura el silenci,
sura la pensa.
*
Pes de la pensa.
I si ingràvida torno,
prenyo el silenci.
Fat a la cel·la,
si és que hi falta l'aire
al text on dormo.
*
Amb les claus dormo.
On he deixat la pensa?
Tramoia d’aire.
L’enlloc on torno,
ara hi roman la cel·la:
carn de silenci.
*
Qui diu silenci?
Què he fet del buit on dormo,
si sóc la cel·la?
Cap Jo no pensa,
i sense el meu Jo torno:
conjurs en l’aire.
*
Subvertit l’aire,
pervertit el silenci,
del Jo no torno.
Contra el món dormo.
M’hi revolto amb la pensa
fora la cel·la.
*
|