tot llegint Emanuele Severino
canviant infinitament canviant
             surt de casa
a cada matís i cada matís és un etern
             i enfila carrer amunt
la nit roman la identitat
             en arribar a casa
en què rau la nit que ve
             obre un llibre a les palpentes
és la mateixa nit la que ve
             encén el llum
eternament en el cercle de l'aparèixer
             i hi llegeix el poema present
només allò que roman pot canviar