Hem estimat tots dos -tots tres, potser-

les dolces tardes de l'hivern, tancades.

Llegim diaris i bevem cafè,

la llum de fora es va perdent i deixa

un groc ataronjat, la mel del dia.

Aixeco els ulls distretament per veure

dibuixos d'un goril·la que fa riure;

aixeco els ulls per veure-la, de fet:

em meravella la puresa química

de la felicitat dels nens. Tu dorms,

plàcidament i blanca, com un símbol.

Penso en el fotograma que formem;

m'espanten i m'agraden els moments

en què la nostra vida és tan amable:

dels horrors protegida amb aquest vidre.