literatura catalana . joves i adults     inici
Anglada, M. Àngels

 


La meva Esmirna

Penso en el meu germà, el poeta grec

sempre enyorós de les ribes de Jònia.

 

La nostra Esmirna té antics noms bellíssims:

El Rosselló, Marcèvol, Vallespir...

El temps muda els colors en el seu rostre

i al seu cos tendre i aspre, amb roses blanques

al Canigó blavís.

                  Els vencedors

no el pogueren abatre, ni bastiren

alts minarets. Va calmar el seu orgull

enterrar les paraules dels infants

amb capes de menyspreu i de calç viva

i enfosquir els noms antics de cada cim.

 

Té límits fluctuants, la nostra Jònia,

transparents tanques de mal destriar,

penetrants, de ponent i de migdia.

Ara mateix que enraono amb vosaltres

tinc por d’entrar, sense voler, a Esmirna.

 
imatge territori
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA