No ben retut encara, l'embriac
assaboreix la plàcida boirina,
preludi d'un naufragi molt proper.
Amb gest absent, deslliga la paraula
en devessall de greuges, massa temps
presoners del pudor i de les formes;
la nit és seva fins aquell instant.
Quan el pèrfid felí de la basarda
farà presa al seu cos, tots els ahirs
floriran als seus ulls com roses negres,
i el veire més plaent no ofegarà
l'amarga certitud de la derrota.