Aquest cos que ara veieu,
vell i decrèpit té el valor
d'un vell pergamí.

Mireu les mans i els dits
que es mouen pel teclat
inquiets buscant plasmar
amb lletra més clara
pensaments encara
fugissers.

I els ulls interrogants
i la boca que ha perdut
el seu esclat. I tanmateix
no deixa d'estimar.

Amb la pàtina sempre
present d'aquest desig intens
del voler ser prop vostre.