M'ensenyaren, primer, a riure'm de tot,
i, quan van voler que aprengués de lletra, jo els mirava i reia, sense dir ni un mot.
Tot i els resultats, donaven empenta,
ritme a la matèria, complicant lliçons.
I jo, amb tot el morro, vinga fer-ne befa.
Van pensar si el tema no era més seriós
i era que jo els treia graus d'intel·ligència, o que no allargava a tret de cagalló.
Van mirar-me als ulls, just a la nineta, i el somriure estava entaforat al fons.
Van dir: - Vinga, nen, obre la boqueta!
Digue'ns què et fa gràcia... I, des de llavors, que estic explicant-ho en forma de poemes.