Però el camí      va ser bonic de viure.
Amb el bullici     i els anants i vinents
de la ciutat,     on tothom sembla lliure
dins la quadrícula     que fan establiments,
corts, tendes, cases,     treballs, labors i horaris.
Quina delícia     veure's dintre el borboll
com un de més,     saludar els operaris,
creuar corrents     quan s'acosta el trontoll
d'un carro ple     i fer una rialleta
d'algun babau     que clama que és profeta,
o fregar el cap     d'algun petit brivall
que, d'amagat,     furtava alguna peça
de fruita dolça,     o entrar al comerç quan vessa
de l'afluència...     ser part del guirigall!