1.  El poema “Esquimal” podria ser una escena cinematogràfica. Intenta imaginar l’escena i descriu-la: interior o exterior? Com seria aquest entorn? I la figura humana que hi apareix? Quins colors? Quina postura? Quin moviment? Com representaries el “t’anaves fent transparent” i “et vaig veure per dins: lledoners, roures i caos”?

2. En quin país penses que pot estar inspirat el poema? Pots trobar una pista en el títol i en el cognom de l’autora.
 
3. Et sembla que el poema va ser inspirat per una vivència feliç o bé infeliç? Quins elements t’ho fan pensar?

4. A quina sensació remeten els versos “t’anaves fent transparent / com la boirina”? Transparent evoca per exemple sinceritat? Fragilitat? Pèrdua? Altres sentiments?

5.  Llegeix aquest fragment on l’autora parla del  llibre d’on és tret aquest poema. Què aclareix sobre el que ja havies anat deduint?

“Tenia moltes coses anotades i vaig sentir com l’obligació de fer el llibre". Després vindria la feina de posar en ordre totes aquelles notes, des de Rússia, des del símbol que li permetés posar distància i establir vincles, a la vegada. "Volia testimoniar un període de la meva vida on tanco un parèntesi". Sis mesos que van del naixement de l’Emma, la seva filla, fins a la mort del seu pare. "Sis mesos on marxo a Tobolsk. Un temps de molt dolor, però també de coses molt boniques".

Tret de: naciodigital.cat

6. A què et sembla que l’autora es refereix quan al poema escriu “i tot el que vindria després?” Com a mínim pots deduir si parla d’experiències positives o negatives? Justifica-ho.

7. Ara transformant alguns elements del poema, fes-ne un de contrari, és a dir que evoqui una escena lluminosa, feliç, un retrobament, l’esperança, etc. Descriu  una figura humana en un entorn lluminós. Pots aprofitar alguns dels versos, com ara: davant meu  / et vaig veure per dins / i tot el que vindria després.