1.  Qui atura "la imatge pura de les coses"? Qui pot ser aquest déu que "passa a través"? Quina és la paraula l'encís de la qual mai no mor quan és "tocada per un vent sec i precís"?

2.  Creus que la finalitat de la poesia és fer que "allò que és pur instant" duri per sempre? Raona la resposta.

3.  Com a exemple d'allò que és pur instant, el poeta enumera, en el penúltim vers, “flor de neu, alba, rosada”. Intenta d'afegir alguns elements a aquesta enumeració.

4. En quin sentit es pot dir que es tracta d’un poema de forma clàssica? Per justificar-ho analitza la mètrica i la rima, el ritme accentual (regularitat en la successió de síl·labes tòniques i àtones) i identifica el subgènere (oda, sonet, sextina...).

5.  Comprova què aporten al poema aquestes característiques formals. Per fer-ho, pots  comparar aquest text amb aquest de Sampere. A  part de l’aspecte formal, fixa’t en  el registre (culte/col·loquial).

6. Afegeix una última estrofa al poema que redundi en la mateixa idea que l’anterior: la poesia perpetua les coses efímeres. Fes servir una exclamació i/o una interrogació retòrica.