1.  El poema de Maria-Mercè Marçal s’ha escrit a partir de l’autoretrat de Frida Kahlo que teniu més avall (*). Dins el front, hi va retratar el seu home, Diego Rivera, també pintor. La vida de Frida Kahlo no fou fàcil. Informa-te’n aquí. A partir d’això, torna a llegir el poema i aventura una primera interpretació. Posa-la en comú amb els companys.

2.  De la pintura de Frida Kahlo s’ha dit que tota és autobiogràfica. Després d’haver llegit la seva biografia i especialment d’haver llegit la informació sobre el quadre “Diego y yo” aquí, indica en què és autobiogràfica la pintura. Resumeix la història que has llegit.

3.  Rellegeix el poema, estrofa a estrofa. Fixa’t en la imatge de voler donar a llum aquest cap-nen i no poder-ho fer. Què deu voler dir?

4.  El nostre cap pot ser comparat a una matriu perquè a dins hi tenim les idees, hi guardem records, etc. T’ha passat mai de tenir un record que t’aturmenta i no poder-te’l treure de cap manera? O bé de tenir una persona “clavada” al cap? Escriu algunes frases sobre alguna cosa que no t’hagis pogut treure del cap.

5.  Aquest poema pertany al llibre Desglaç, que Maria-Mercè Marçal va dedicar a la mort del seu pare. Hi podries veure alguna relació entre el contingut del poema (aquest “ull que em vigila glaçat”) i la figura del pare?

6.  Tenint en compte la referència al pare, quin podria ésser aquest “vell paradís” del qual l’ull del front no permet que la veu poètica se’n vagi (s’exiliï)?

7.  Creus que el poema transmet sofriment? Mitjançant quines imatges o paraules? Consideres que la sensació que produeix el poema és semblant a la del quadre (on, si t’has fixat, Frida està plorant)?

8.  Fes un poema pensant en una persona que tinguis dins el cap i que et mira amb l’ull del front. Envia’ns-el a viulapoesia@viulapoesia.com.

(*)