Poeta modernista de l’anomenada “generació de 1909” que defenia una renovació poètica en clara oposició a la línea llorentina de poesia tradicional i continuista del jocfloralisme. Agafà el pseudònim literari de Miquel Duran de València. Iniciat a les activitats polítiques, fundà i dirigí, entre 1906 i 1909, el butlletí València Nova i els setmanaris El Crit de la Pàtria i Renaiximent. El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la fundació del Diari de Sabadell, al front del qual romangué durant sis anys. El mateix any publicava, a L’Avenç, el seu primer llibre de poemes: Cordes vibrants.

Resident a Barcelona, creà la Biblioteca València, en la qual aparegué un nou volum seu, Himnes i poemes. Exiliat a França entre 1919 i 1920, retornà a Barcelona, on va dirigir La Publicidad, estrenà algunes obres de teatre i publicà la traducció catalana de les novel·les Flor de maig i La Barraca de Blasco Ibáñez. El 1929 donà a la llum el recull de versos Cançons valencianes. De nou a València, el 1934 fundà la revista La República de les Lletres. Publicà després Guerra, Victòria, demà (1938).

Després de la Guerra Civil, fou repressaliat per la seva condició de vençut, cessat de l’Ajuntament i depurat de la professió periodística. Malviví fins a la mort, entre la indigència i el menyspreu.

http://www.llibreweb.com/lipmic/Poecat/Duran.htm