1.

AD LECTOREM, DE PROLUSIONIBUS SUIS, AUCTOR

Lector que en aquests instants

encara deus ser hipotètic,

vull que comprenguis, abans

jo no et caigui de les mans

o m'engeguis tu, frenètic,

       que el meu títol (poc poètic

i, segons

algunes opinions,

digne inclús dels teus repudis)

no oculta sentits pregons:

això de prolusions

vol dir, simplement, preludis.

       Com pots veure, he fet estudis:

no sóc llec

en llatí i tampoc en grec;

em fascina la lectura

dels antics: des del gran grec

fins al geni del renec,

cada poeta m'atura;

       i, a tongades i amb mesura

vaig llegint

els moderns també (del vint

i dels segles endarrere),

i em trobo, a cops, escrivint

prenent d'altres la manera.

       Pots comptar, doncs, què t'espera:

als versets

que t'ofereixo (sonets

i epigrames i més coses)

m'hi faig amb algun d'aquests

poetes que trobo nets

de tota mena de noses;

       hi llegiràs, si t'hi poses,

certs escrits

grecs i llatins, traduïts

amb respecte i paciència,

i originals meus, farcits

de plagis esmorteïts

o exposats amb vehemència.

       A la teva intel·ligència

vull donar

els meus preludis, i és clar

que et proposo que controlis

amb rigor tot el que hi ha:

com que no et vull fer suar

ni que d’obscur m'aureolis,

       hi afegeixo uns quants escolis

al final;

si et convé, fes-ne cabal,

i, si hi perds el temps, perdona.

Ara, si creus que s'ho val,

Pots fer-te, lector, real:

ja saps el pa que s'hi dóna.