Només, prop dels murs, l’atzavara,
i vinyes en l’aspre coster.
O bé, terra grisa que empara
aigua fonda, i boscos també.
Al cim, l’alta torre domina
secrets d’una estesa ruïna.

Lleus pluges subtils han solcat
amb dits antics pedres sagrades,
i un vent insistent i obstinat
cisella les velles arcades.
Oculta en el temps que consum,
Ai, l’Ombra que sotja en la llum!