El turó es dreça,

opac,

contra el cel líquid

del silenci

que en cascada de núvols

resplendents

es precipita avall,

s’esbalça.

Testimoni

procaç

de càrrec

o descàrrec,

interrogat, escorcollat,

parla només

a contrallum

i amb mudesa de pedra.

Dóna només

temps esmaltat

i esquarterat

en padellassos,

detritus de temps,

monedes fora llei

que, en curs

extemporani,

daten estrats.

I amaga avarament

la baula,

el codi, el saber,

que articuli

l’hermètic

alfabet

mal xifrat

de la desfeta.

Inabastable,

el mot que excava,

sota la jove,

cega rialla

en flor

de l’herba més tendra,

el territori devastat

de la memòria.