Lo cel
mira
el tou cor atzur,
les muralles
i les torres
ferides.
Vella ciutat,
plena
de malenconia
i de paraules callades,
en les tues ruïnes
se fermi
la mia veu.
T’obriran
encara
les finestres
tancades?
On és
la tua llum antiga
i la llengua dels pares?
Aquí
on són
les reguines*
del temps,
ressoni el meu cant
pels antics carrers,
on hi havia
perfums de vida.

*Paraula d’origen sard: arrels