Carrers envelats per la roba estesa,
amb flaires de mar i sardina fresca.
Juguen uns al·lots, canta una fadrina,
del portal estant, la majora els crida.
En un racó, un gat, escura una espina;
joves estrangers es besen i riuen.
Pel teu petit món --feu de la gavina--,
m'hi ha dut a voltar la mà de l'amiga.
I encaterinats pel pas de la brisa,
ens ha embadalit el teu cos d'ondina.
Batuda pel vent, el sol t'enlluerna,
s'arrissa la mar i s'inflen les veles.
Sota el baluard, vora la Marina,
ets un vaixell blanc ancorat fa dies.
|