Sols queda dreta
la porta del cenobi
en l’erm desembre.
Masoaka Shiki (1867-1902)
Als bancals dormen
els ceps, sota la boira,
i a cada branca
d’ametllers i oliveres
hi floreix la gebrada.
Dins la barraca,
quan el serè t’acuita:
fum de redolta,
només quatre avellanes,
potser un got de vi negre...
Creixen les herbes
on s’alçaven les cel·les
de la cartoixa.
I diuen que, alguns vespres,
s’hi sent el cant dels monjos.
Neu a la serra
i vinyes despullades:
temps de mans balbes,
de vi dins cups i tines
i d’oli a les almàsseres.
Glops de garnatxa
vora la llar encesa,
els padrins xerren:
carlins i fil·loxera,
les veremes piades...
Les flors d’ametlla,
com papallones blanques,
guaiten la vinya.
Al llit de llicorella,
el rierol ja salta.
|