M’arribo a la casa que m’espera fa segles,
Puigsacalm és a prop i el Sallent a tocar.
La fageda s’enfila a l’estimball de pedra
i l’aigua va cantant a la font amagada.
La prada s’allisava talment una catifa.
He pensat, tot tan verd, que estic a Anglaterra.
El ramat s’ha perdut al fil de la carena.
Aniré enyorant-me fins a Font Tornadissa.
|