La mar fosca i pelada té ulls de gat

que no ha trobat garum ni arengades:

només crostes d’estrats damunt la pedra,

pols sobre pols que diposita un gruix

espès d’oblit. Se n’han anat les barques,

els mercants han plegat i els salaons reposen

sense tines ni carros amb cavalls

ni cap túnica bella de patrici

que s’envoli en el fons de l’horitzó.

A les cisternes es podreix un dit

d’aigua plujana; a l’àgora deserta

cap batec d’ala torba les cornises:

ni crits d’aspres soldats ni murmuri d’abelles.

Només un gat que arqueja el llom mandrós

miola prim i arrufa el morro fi;

no sap que els fal·lus esculpits en pedra

a la muralla no vetllen pels vius,

que hora foscant, ningú guarda la porta.