literatura catalana . joves i adults     inici
Efak, Guillem d'

 


Vou-veri-vou per no dormir

           A Biel Majoral

Fes-te enfora, becadeta,
que no és hora de dormir.

Ara em pega sa soneta,
qui ho hauria de dir.
Fes-te enfora, becadeta,
que no és hora de dormir.

Vou-veri-veta,
vou-veri-vou.
Se'n va la soneta
i no fa renou.
Vou-veri-veta,
soneta fuig
que per l'escaleta
te direm arruix.

No veus que la nostra terra
te demana deixondit,
i que el fons de la nostra entranya
ja comença a pegar crits?

Això que en diuen Espanya
ja està massa podrit,
sa podridura ens escanya,
ja no és hora de dormir.

Dels ulls, la vostra estrelleta,
no la deixeu apagar,
mentre Mallorca està estreta
ningú els ulls no ha d'aclucar.

Mallorca volen eixorca,
li volen esvair els fills,
però, els bons fills de Mallorca,
amb cançons no els fan dormir.

Carnetes deixondidetes,
així m'agrades a mi.
Ni jo dormiré avui vespre
ni a tu et deixaré dormir.

Vetlarem fins que el nou dia
repiqui en el finestral,
la son peresa congria
i gens no en necessitam.

I ara per què me mires
d'ull de través
com si m'endevinassis
el pensament?

M'agrada que m'entenguis,
no m'endevinis;
sense posar estovalles
d'una conversa

les privam, aleshores,
de la paraula
i sense mots
ens eixalen la lluita
d'un contra tots.

Ens priven la batalla
de tots contra un.
Sense brega no hi ha vega
de claror i llum;
no m'endevinis,
val més que un poc m'entenguis
salvant paraules. 

 
imatge territori
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA