literatura catalana . joves i adults     inici
Jou, David

 


La fàbrica de Vallcarca

La veig, cada cop més, com una forma abstracta,
com una natura morta de cilindres i de plans
–forns, canonades, xemeneies, teulades, dipòsits–
ombrejada amb traços que canvien amb les hores.
No sempre ha estat així, però: recordeu-la quan tenia
un poblet al costat, quan escopia a l’aire
núvols espessos de fum i de pols,
quan el tren s’hi aturava i en sentíem els sorolls:
bategava amb vida, com un monstre, voraç
de roques i d’homes i de foc i de carbó.
Ara, quasi asèptica, entre el mar i l’autopista,
veu passar els cotxes, fondejar els vaixells, nedar els banyistes,
però sembla decidida a quedar-se, a seguir rosegant
el paisatge proper i a convertir-lo en terrasses,
en geometria abstracta com ella mateixa,
en natura morta, ben morta, definitivament morta.

 
imatge territori
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA