1. Llegeix amb atenció el poema. Per què creus que la veu poètica anomena aquesta casa en la muralla “fetus de pedra”? Escriu la teva resposta i després debateu-ho en petits grups.

2. Aquest poema forma part d’un llibre que Olga Xirinacs va escriure en relació a la muralla de Tarragona. La poeta escrivia en el seu pròleg:

[...] En tot aquell moment no em vaig preguntar per què anava a la muralla. El lloc era bell, l’estimava i el vivia. És més tard que n’he fet l’anàlisi. De la força de les evocacions en vaig tenir constància escrivint La pluja sobre els palaus. D’aquí que la muralla aparegui ara com el que sempre ha estat per a mi: un grandiós monument antic, una èpica pastada de llegenda en els seus fonaments, sí, però més encara un monument de carn i d’esperit, que és tota la realitat interior viscuda allà.

Per això he descobert que la muralla, com jo, és un cos viu, és carn i sang, capaç de diàleg, amiga i confident, igualades totes dues en una consciència similar: el desig d’immortalitat i de glòria per sobre de la servitud quotidiana. Alhora constatem, dolgudes, que el temps ha estat i serà inexorable amb nosaltres. Costa conformar-se al brevíssim pas dels cossos, perquè la intel·ligència i la imaginació ens prometen universos infinits. Ella perdurarà, per això li encomano les coses que estimo, perquè les vetlli en pau. (Estiu 92, en ruta per terres d’Escòcia).

Relaciona les intencions de l’autora expressades en el pròleg amb el resultat aconseguit en el poema i les imatges de la muralla que pots veure a sota d’aquestes propostes (*).

3. La muralla romana de Tarragona era molt llarga. Informa-te’n sobre com era als webs 1 o a 2. Com totes les muralles, la de Tarragona ha sofert molts canvis amb el pas dels anys. En el cas descrit al poema se’ns mostra una casa amb un jardí al capdamunt que abans havia estat una casa de putes. Explica com interpretes els dos darrers versos de la primera estrofa: “és un jardí de guaita / sobre la pau dels morts”.

4. Rellegeix el final del poema i, en petits grups, comenteu els versos “sempre s’havia fet així, i ningú no es pensava / profanar les grandeses de l’imperi”. En llocs com Tarragona, s’excava una mica i apareixen restes romanes. Fa temps, amb les antigues pedres es feien cases. Els reaprofitaments de material arqueològic eren un fet habitual. En canvi avui dia es procura restaurar, conservar, etc. Què en penseu d’això? Feu un debat a classe. La meitat defensareu la conservació del patrimoni arquitectònic i l’altra meitat, la reutilització d’aquest patrimoni. Abans de començar, penseu bé els vostres arguments i considereu les possibles objeccions dels adversaris.

5. El poema descriu amb minuciositat dues escenes. Pinta’n una, tot procurant seguir els colors i tons emprats per la veu poètica.

6. Les muralles de Tarragona han estat objecte d’una cançó molt popular de Bernardo Ríos que després Oriol Grau rescatà i tornà a posar de moda el 1995 al programa Sense títol que Andreu Buenafuente conduïa a TV3. Per saber-ne més sobre la cançó i el seu compositor podeu llegir aquesta petita notícia publicada a vilaweb. També podeu sentir-ne un petit fragment interpretat per Oriol Grau a youtube. Escolta la versió original aquí i contrasta la seva lletra amb el poema. Quines diferències i paral·lelismes observes?

7. Si haguessis de posar música a aquest poema, de quin tipus seria? En petits grups, intenteu-ho i compareu el resultat amb els vostres companys.